Enllaços
Contingut actualitzat
Categories
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
Arxiu
|
|
 |
divendres, 27 / agost / 2004 |
 Us imagineu com podria ser una versió en modalitat text del cercador d'imatges de Google. La resposta, Toogle.
|
20:33 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 Neal Stephenson no és pas un autor de la meva predilecció. Recordo haver-ho passat molt malament tractant de llegir el Cryptonomicon (fins al punt d'haver d'abandonar el llibre a la meitat del segon volum, senzillament cansat de passar pàgines i pàgines totalment perdut). Però en veure fa poc una referència a aquest llibre al weblog de Vicent Partal em va despertar la curiositat. Així que vaig baixar-me el PDF de la versió en castellà) i aquests dos últims dies l'he estat llegint.
A diferència del Cryptonomicon, aquesta és una mena de columna d'opinió on es fa una mena de defensa diguem poc convençuda del software lliure, guarnida amb un intent constant de cercar les frases polèmiques que serveixin com titular o com la genialitat recargolada d'algú que es pensa dotat d'una capacitat innata per dir frases genials. Algú com el Jordi Basté, però no tan penós.
Stephenson presenta per un costat la cultura comercial que va aconseguir fer-se d'or venent una colla de bits reunits (segons ell, no venien res... tampoc no cal exagerar tant) i les raons per les quals els venedors de sistemes operatius no tenen cap interès en fer les coses bé, sinó més aviat tot el contrari: l'objectiu dels venedors de sistemes operatius es vendre productes dolents i carregats.
Una cosa que si m'ha sorprès es que gosa (i segurament per això ha rebut més d'una patacada) de col·locar a Apple i Microsoft com dos representats d'una mateixa visió. En això coincideixo amb ell: Apple i Microsoft son bàsicament la mateixa cosa i no hi ha cap diferència fonamental entre les dues empreses. La diferència de percepció que tenim no deixa de ser el resultat de les campanyes de màrketing de l'una i l'altra. Veiem Apple com una empresa mística gràcies als milions i milions de dòlars que s'ha gastat en publicitat per tenir una imatge de marca.
També he trobat curiosa la visió revolucionària que dóna Stephenson al BeOS. Jo el vaig arribar a provar i no vaig veure res d'excepcional. Era un sistema operatiu acceptable, però no notable. Tenia coses bones, però no destacava especialment per res, raó per la qual poc a poc es va anar diluint.
Em sorprèn especialment la visió gairebé màgica que li dóna Stephenson a la integració entre la interfície gràfica i la interfície de línia d'ordres a BeOS... quan aquesta no era funcionalment massa diferent a la que aleshores es trobava a d'altres sistemes operatius (com per exemple, Windows NT o l'OS/2 que ja estaven disponibles per aquelles dates). Al BeOS l'intèrpret d'ordres no era una altra cosa que una aplicació que s'aprofitava d'una API per a l'execució d'aplicacions no gràfiques. No gaire diferent al CMD.EXE de Windows NT o de l'OS/2.
En definitiva, el llibre és una mena de lliçó de màrketing de software d'algú que no està convençut del que està venent i no acaba de trobar algun argument sòlid. I com no el troba, escull una opció i es dedica a inflar els detalls que li interessen encara que sigui explicant mitges veritats... fa, en definitiva, el mateix que Microsoft quan compara Windows amb Linux.
Per últim, per no desmerèixer l'intent de l'autor citaré dues de les frases polèmiques: «Al tratar de comprender el fenómeno Linux, pues, tenemos que contemplar no a un único innovador, sino una especie de extraña Trinidad: Linus Torvalds, Richard Stallman y Bill Gates. Elimínise cualquiera de estos tres y Linux no existiría» i «Tanto Windows 95 como MacOS son productos diseñados por ingenieros al servicio de compañías específicas. Unix, en cambio, no es tanto un producto como una historia oral escrupulosamente compilada de la subcultura hacker». Com deia abans, semblen els comentaris predibles d'un partit de futbol que sempre fa el Jordi Basté.
---
(*) Com segurament més d'un haurà notat, la traducció al castellà del títol incorpora un autèntic barbarisme... en castellà, un comando és un grup armat terrorista i no pas una ordre pel sistema operatiu; per tant el títol hauria de dir la línea de órdenes... però bé, he respectat el nom original, encara que sigui erroni).
|
18:53 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Dos prestigiosos columnistes parlen sobre les seves impressions del Service Pack 2 de Windows XP: Dan Gillmor (Windows update makes data safer, but not safe) i Walt Mossberg (Protecting Your PC With Windows XP SP2).
El primer dels columnistes encara no l'ha instal·lat doncs prefereix esperar uns quants dies més. El segon en canvi ja el té instal·lat a un parell d'ordinadors.
Els dos coincideixen que el Service Pack 2 no fa prou per millorar la seguretat. Segons ells Microsoft hauria de fer molt més per millorar el nivell de seguretat de Windows, ja que si bé es cert que amb aquesta actualització el malware ho tindrà més difícil, no s'incorpora cap mesura de protecció per protegir-nos dels virus, l'spyware o el correu brossa.
La conclusió es prou clara:
Overall, SP2 is worth installing and will definitely improve Windows security. But it's limited. You'll still need to look beyond Microsoft to really secure your Windows PC.
|
17:47 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 Avui passejant he trobat uns portàtils que incorporen una tecnologia que sembla molt interessant. S'anomena PuRAM i consisteix en un disc Flash (memòria no volàtil) per al sistema operatiu. Aquesta memòria ofereix un alt rendiment (6,4 GB/s, unes cent vegades més ràpid que qualsevol disc dur), pensada per emmagatzemar el sistema operatiu.
Això ofereix tres avantatges fonamentals ben importants: el temps d'iniciar la màquina és pràcticament instantani. El segon avantatge és que no cal preocupar-se per desfragmentar el disc. I el tercer gran avantatge es que la memòria virtual no alenteix la màquina, ja que l'accés es gairebé tan ràpid com la pròpia memòria de l'ordinador.
Ara només falta esperar que això es popularitzi i arribi amb un preu raonable. Actualment és una tecnologia totalment prohibitiva (uns 5.000 dòlars).
|
14:22 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Identificades diverses vulnerabilitats de seguretat a la versió per a Solaris del servidor web Apache. Es tracta de problemes explotables de forma local o remota i que poden ser utilitzats per a provocar atacs de denegació de servei, saltar-se les restriccions de seguretat i comprometre els sistemes vulnerables.
Continuació... - També a Hispasec.com
|
12:33 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Torno a tenir invitacions per a GMail (aquesta vegada únicament cinc disposo d'onze invitacions). Si hi ha algú amb interès, envieu-me un missatge  .
|
12:22 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[Via Microsiervos] Possiblement les primeres fotografies reals del Treo 650.
Alguns dels detalls que es poden apreciar: la bateria es pot treure, un petit mirallet al costat de la càmera per a fer-nos autoretrats, una protecció per a la lent de la càmara de fotos, la presència de la icona de Bluetooth i un altaveu més gran.
|
11:45 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2004 Xavier Caballe. . El contingut d'aquest weblog és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
|
|
