Enllaços
Contingut actualitzat
Categories
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
Arxiu
|
|
 |
diumenge, 9 / novembre / 2003 |
Dimecres passat, el Voyager I va arribar allà on no ha arribat mai cap enginy fet per la humanitat. Es troba a 90 unitats astronòmiques de distància de la terra (podeu fer servir Google per esbrinar a quants quilòmetres equivalen les 90 UA), a una àrea situada als extrems del Sistema Solar.
El Voyager I va ser llençat el 5 de setembre de 1977 i ha visitat els grans planetes del nostre sistema: Júpiter i Saturn. La nau germana Voyager II (llençada el 20 d'agost del mateix any) va explorar a més els altres dos grans planetes, Urà i Neptú. En tots els casos, els Voyager van permetre ampliar els coneixements i fer importants descobriments, com nous satèl·lits o detalls fins aleshores desconeguts d'aquests grans móns gasosos.
Els Voyager estan pensats per anar més enllà dels nostre sistema solar, amb energia suficient per que els seus instruments continuïn enviant dades fins més enllà de l'any 2020, encara que per limitacions de l'antena (que envia 1,4 kbps de dades) està previst que cap a l'any 2010 les dades ja no podran ser captades des de la Terra.
Amb els Voyager hi ha una placa d'or amb informació sobre la humanitat, per si alguna vegada alguna de les naus es interceptada per una intel·ligència aliena. Aquesta placa explica en un llenguatge universal (les matemàtiques) que explica d'on prové la nau, mostrant el Sistema Solar en la seva posició relativa respecte a diversos pulsars, l'estructura del DNA, la representació gràfica d'un home i una dona, . A més, la placa inclou l'enregistrament en vídeo i so amb escenes de la terra, una salutació (Hola i salutacions per a tothom) en 55 idiomes diferents, una selecció musical i diversos sons.
|
21:43 (# Enllaç permanent) ()
|
|
Avui s'ha publicat la versió 1.121 del Webmin, una interfície web per a l'administració de sistemes Linux (també dóna suport a altres sistemes Unix, com FreeBSD, Solaris, MacOS X, Cygwin, AIX, etc... la relació completa està disponible a la web). La filosofia de Webmin és oferir una interfície comuna per a l'administració dels diferents mòduls d'un servidor Unix, tant pel que fa a la gestió d'usuaris com als serveis que ofereix la màquina. A més, la configuració es fa directament sobre els fitxers estàndard de configuració, el que garanteix la més absoluta compatibilitat.
Una de les característiques més destacades d'aquesta versió és l'existència d'un mòdul per a la gestió de l'SpamAssassin:
El primer apartat de configuració són les adreces incloses a les llistes blanques i negres, és a dir les adreces que mai no seran considerats com SPAM i aquelles que sempre es consideren com a correu brossa.
El segon bloc de funcions defineix el punt a partir del qual un missatge es considerà SPAM. SpamAssassin realitza una sèrie de proves, aplicant un valor al resultat de cada una. Si un missatge arriba a la valoració configurada, serà marcat com a correu brossa. Aquí també podem definir els idiomes considerats com a vàlids.
En el tercer bloc es configura com es modifica el missatge identificat com a SPAM: afegint-hi una capçalera, modificat el tema, canviat el tipus MIME, etc...
A les opcions de capçalera i cos del missatge l'administrador pot definir una sèrie de proves addicionals a nivell de capçalera del missatge o contingut del cos, o bé en l'aplicació de expressions booleanes
Per últim tenim dos apartats d'opcions vàries, on es defineixen els paràmetres generals de l'SpamAssassin.
|
19:28 (# Enllaç permanent) ()
|
|
Una eina per fer un atac de força bruta contra un servidor IMAP. Pot provar fins a 500 contrasenyes per segon.
|
18:11 (# Enllaç permanent) ()
|
|
A mitjans d'aquesta setmana, a la llista de correu dels desenvolupadors de Linux va sortir un tema preocupant:
Somebody has modified the CVS tree on kernel.bkbits.net directly. Dave looked at the machine and it looked like someone may have been trying to break in and do it. A Kerneltrap.org es fa un seguiment complet d'aquest tema.
|
14:44 (# Enllaç permanent) ()
|
|
Windows XP és un sistema operatiu que inclou de forma nativa el suport per a les xarxes sense fils i aconsegueix que el seu ús estigui a l'abast de gairebé qualsevol persona. En inserir una targeta 802.11x, Windows automàticament cerca una xarxa sense fils i, si la troba, fa tots els passos de connexió.
Però Windows XP ofereix molt més... i aquest llibre mostra totes les possibilitats existents per treure el màxim profit de les xarxes sense fils.
Per començar realitza una molt breu i ràpida introducció al món del protocol TCP/IP, a l'explicació de com funcionen les ones de ràdio i els diversos tipus que es fan servir i la teoria bàsica de les xarxes sense fils.
A continuació, d'una forma molt pràctica comença a tractar el món de les xarxes sense fils, explicant els diversos estàndards existents (802.11a, 802.11b, 802.11g), els diversos acrònims que es fan servir, etc.
Un cop feta tota la introducció ja entrem pròpiament amb matèria. I per començar, res millor que la seguretat a les comunicacions Wifi sota Windows. Quines opcions hi han i com podem garantir la confidencialitat i seguretat de les comunicacions. Mostra també com crear xarxes d'ordinadors amb Wifi, il·lustrant-ho amb una selecció de l'oferta del mercat disponible a l'actualitat.
La tercera part del llibre tracta sobre altres tecnologies sense fils, com són Bluetooth, IrDA (infrarojos), telefonia mòbil (GPRS), GPS i un capítol final dedicat a les tecnologies de Microsoft per a la utilització d'equips sense fils: Smart Display i Remote Desktop.
Títol: Windows XP Unwired. A Guide for Home, Office, and the Road
Autor: Wei-Meng Lee
Editorial O'Reilly
267 pàgines
1a edició (agost 2003)
ISBN: 0-596-00536-9
El llibre a Amazon.com i a Amazon.co.uk
|
00:30 (# Enllaç permanent) ()
|
|
© Copyright 2003 Xavier Caballe. 
|
|
|
