Doncs si... demà dilluns novament a matinar per agafar l'avió cap a Madrid. Afortunadament aquesta vegada només m'hi estaré el dilluns; dimarts és festa a Madrid (Nuestra señora de la cabeza) i com dijous és festiu a Catalunya, vol dir que si no hi ha cap incendi (com diuen per allà, "va a ser que no") la resta de dies podré dormir a casa meva.
Gairebé sempre que vaig a Madrid ho faig volant amb Spanair, que és la companyia aèira preferida per l'empresa on treballo. No està malament... durant el vol d'anada t'ofereixen un esmorzar acceptable (galetes, una espècie de magdalena, suc de taronja i opció de xocolata desfeta, cafè o infusions). A més els vols són amb seient i plaça confirmada, a diferència del Pont Aeri d'Ibèria, de forma que saps a quina hora sortiràs (més o menys) i a quina hora arribaràs. També pots fer la facturació per telèfon, si no portes equipatge i així escollir el seient i fer el check-in en un mostrador especial i sense cues. Demà, per exemple, agafo el vol JKK 403 que surt de Barcelona a les 08:00 i estaré al seient 4E.
Un altre detall d'agrair d'Spanair és la garantia de puntualitat: si el vol surt amb un retard superior als quinze minuts, per culpa de la companyia (problemes tècnics a l'avió, absència de tripulació o manca d'avió) et donen un cupó que permet fer el mateix vol, en una altra data, gratuïtament. No és publicitat: jo ja m'he beneficiat de més d'un vol gratuït gràcies a aquests retards. Pels titulars de la targeta Spanair Plus en categoria d'or (més de 50 vols a l'any) tenim accés a una sala d'espera als aeroports de Barcelona i Madrid, amb barra lliure per begudes i snacks i sofàs bastant més còmodes que els seients normals de l'aeroport.
A l'aeroport de Barcelona acostumo a esmorzar a un mena de fast-food anomenat Aubé-pain que hi davant del mòdul M2 de la terminal B. Fan entrepans freds i calents i jo gairebé sempre agafo un de pernil amb mozarella i tomàquet, amb un suc de taronja natural i un cafè amb llet.
En arribar a Madrid, evito agafar els taxis de sortides ja que sempre hi ha una mitja hora de cua i et pots trobar cada exemplar de taxista que déu-n'hi-do. El que faig en arribar a Madrid és trucar a Ràdio Mercedes, una companyia de taxis en que tots els cotxes són de la marca Mercedes. Et venen a buscar a la porta d'arribades, trigant molt poc temps. El cotxe és molt més còmode que el taxi tradicional de Madrid i el conductor és una persona 'normal': no fa pudor de suat, no s'està tota l'estona insultant als altres conductors i... el més important: no fuma mentre fa el trajecte. Amb els taxis estàndards estic fart dels conductors mal educats que es posen a fumar cigarretes o puros en el moment en que pujo al cotxe, o que pugen el volum de la ràdio mentre estic parlant per telèfon per poder escoltar millor la tertúlia futbolística. Un altre aspecte d'interès d'aquests taxi Mercedes es que pots pagar el trajecte amb la targeta de crèdit.
Ah... en tornar a Barcelona també truco a la versió barcelonina de Ràdio Mercedes per que em vinguin a recollir a l'aeroport i em portin a casa. Ja que és un trajecte de gairebé tres quarts d'hora, millor anar ben còmode.
Si ha funcionat amb Windows, segurament també pot funcionar amb Linux.
